dilluns, 17 de novembre del 2008
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Àmpliació de la xarxa de metrovalència
La xarxa actual de metrovalència compta amb tres línies de metro (L1, L3, L5), de les quals la línia 5 només té un 15% del seu trajecte com a túnnel propi, i una línia de tramvia. El projecte d’ampliació de la xarxa d’FGV per a l’àrea metropolitana de València preveu la creació d’una nova línia de metro (la línia 7 o metroribera), l’ampliació de la linia 1 fins el nou hospital de la Fe, i la creació de quatre noves línies de tremvia (T2, T6, T8 i T10), de les quals la línia 6 ja funciona en una part del seu trajecte.
Al meu entendre la proposta és insuficient per a una àrea metropolitana de prop d‘1.8M d’habitants dels quals 800.000 viuen a la ciutat. No es fa cap tunnel nou a la xarxa a excepció d’unes poques ampliacions com la de la línia 3 fins al Carraixet o la de la línia 1 fins la nova Fe. Per això crec que cal canviar la concepció del metro de València i apostar per un servei que arribe a tots els barris i que puga evitar l’ús del vehicle privat.
La meua proposta és la creació d’una xarxa molt més ambiciosa amb la cració d’una nova línia de metro (L7), la de dos noves línies de tramvia híbrid (T8 i T9), una línia de metro de via ampla que vaja per la via de tren de renfe (L11) i una nova linia de tramvia la (T12). Així com l’ampliació i renovació de les línies ja existents.
Les ampliacions i canvis proposats són els següents:
– Ampliació de la L1 des de l nova Fe fins a Albal i Picassent, fins al primer en subterrani i després en superfície.
– Ampliació de la T2 des de S.M. dels Reis fins a Vinalesa i Montcada.
– Ampliació de la L3 fins al Port de Sagunt i canviant el seu trajecte actual (Xàtiva-Aeroport) per el nou (Xàtiva-Torrent Av.)
– Divisió de la Linia 3 en dos, L3 nord (Port de Sagunt-Torrent Av.) i L3 sud o Metroribera (Castelló de la Ribera-Alboraia)
– Ampliació de la T4 fins a Creu de Gràcia.
– Ampliació de la L5 fins a Vilamarxat i Llíria.
– Creació de la T6 orbital tancada acabant la xarxa entre Nou d’Octubre i Tossal del Rei.
– Creació de la L7 agafant el tram actualment de la L1 (Bétera-Empalme) i fent un túnnel per la Mestre Rodrigo, Nou Moles, Fontanars, Av. de la Plata i Manuel Candela fins a la Carrasca, tota de metro subterrani.
– Creació d’una línia de tramvia híbrid, T8, que comence en la Terminal de passatgers del port de València i acabe en Foios passant per l’avinguda de França, Ciutat Vella, Marxalenes, Torrefiel i els pobles del Nord. Amb tram subterrani des del carrer d’Eivissa al del Doctor Oloriz i la resta en superficie.
– Creació d’una altra línia de tramvia híbrid, T9, del Cabanyal a Aldaia passant per, Blasco Ibáñez, Yecla, Navarro Reverter, La Pau, Sant Vicent, Albacete, Giorgeta, Tres Forques, Xirivella i Alaquàs. Amb trams subterranis des de l’Estació del Cabanyal fins Navarro Reverter i des de Sant Agustí fins a Xirivella.
– T10 des de Port Saplatja fins a el Saler.
– Creació de la L11 de metro de via d’ample europeu que vaja pel tunnel de l’AVE de l’estació Central fins a Tarongers i després es desvie cap a l’estació del Cabanyal, Fonteta de Sant Llúís i una altra volta estació Cental. Amb la cració de noves estacions intermitges.
– Creació de la T12 de tramvia en superfície que faça una línia orbital que comence en Capçalera i continue riu avall fins a l’Assut de l’Or, des d’aquí es desvie per l’Horta de la Punta i el Fiscal fins a Castellar i des d’aquí per la vora del nou llit del Túria fins al camí vell de Xirivella i tornar a unir-se en Capçalera.
Aquesta proposta suposa que el metro i tramvia arribe a tots els barris de la ciutat i a gran part dels municipis de l’àrea metropolitana. A banda de la creació de la xarxa adès esmentada tambe caldria el traspàs de les competències de renfe a la Generalitat i així a més unificar tarifes i fer abonaments que serviren per a tots els ferrocarrils de la Generalitat .
diumenge, 7 de setembre del 2008
estat deplorable del Castell de Sagunt
El Castell de Sagunt és una de les joies patrimonials més importants del País Valencià i, sens dubte, la més important del Camp de Morvedre junt al Teatre Romà. Tot i això, l'estat de conservació en què es troba és deplorble, les plantes creixen per totes bandes, les restes caigudes o a punt de fer-ho... Els accessos són una vergonya, no està preparat per a discapacitats i ni tan sols hi ha una recepció com a tal.
Quan un turista arriba a Sagunt per a visitar el Castell i el Teatre no tarda molt a trobar les senyalitzacions que el duran fins al punt més alt de la ciutat. Si ha arribat fins allí amb el cotxe després de passar per carrerons que, encara que no ho semble, són de dos sentits es trobara amb que als peus del Teatre el carrer pel que venia es divideix en tres, un primer que és per al Teatre per fer la càrrega i descàrrega, un segon que es el que va a la porta d'accés del Teatre però al que no s'ha d'entrar amb el cotxe encara que no hi haja cap senyal que ho diga i per fi l'últim i mes important que és el que puja al Castell.
Suposem que el turista s'ha fixat i ha arribat al camí bo, llavors pujarà la muntanya per una carretera fins arribar a la mateixa porta del Castell, allí se n'adonarà que no hi ha lloc per a aparcar, i llavors, com no tindrà ganes de tornar a baixar deixarà el vehicle estacionat a un dels costats del camí. Aleshores baixarà del'automòbil i es dirigirà cap a la porta d'accés, allí veurà que dins de la caseta (de gos) prefabricada no hi ha ningú. Llavors girarà la vista cap amunt i veurà que a l'ombra d'un un edifici del s.XX (construit com a imitació chapucera d'un temple romà) hi ha un home panxut estobat en una cadireta plegable, d'eixes de platja, que té sobre un escriptoriet de col·lègi un taquet de paperetes que ha de repartir a aquells que vagen a visitar el teatre.
Aqueix home és l'únic que hi ha al recinte, i com haureu pogut imaginar, no té ni idea de quines són les restes que hi ha al castell ni tampoc de la història de la ciutat. Això no seria tan greu si, com a mínim, hi haguera pamflets informatius esplicant un poc el castell i el que hi pots trobar, però, tampoc no n'hi ha.
Així que el visitant s'ha de conformar amb pegar-se un passeig per una muntanya pedregosa i, de tant en tant, sense que res li informe del que veu, es trobe amb alguna resta romana, àrab o medieval. Normalment el visitant es quedarà mirant estranyat un clot que hi ha a la vora de l'entrada. En aqueix clot no es troba altra cosa que l'antiga Basílica del Fòrum Romà. Un poc mes avant, una tanca metàlica de mig metre manté estàlvies les restes de les tendetes del Fòrum, i alli a prop es onserven amuntegades les lloses amb les inscripcions que decoraven el sol de l'esmentada plaça. Però de tot això allí no se'n diu res.
Pots estar passetjant hores i hores per allí que com a molt et trobaras amb uns plafons de forja amb un dibuix de la planta del castell i on escrit posa en quina de les set places et trobes, la qual cosa al visitant no li aporta cap informació mes enllà de la mera orientació.
En definitiva, que el castell està tan abandonat en tots els sentits que dóna llàstima de vore'l. I a més causa mala imatge en el visitant que se'n va amb la sensació de defraudat. Això cal canviar-ho però per a oder fer-ho cal que s'invertisquen diners en el castell i els encarregats d'això són el Govern estatal i el nacional.
nova façana marítima per al Port
Enguany, l'ajuntament morvedrí ha decidit celebrar les festes d'Agost a la vora de l'Alt Forn, un dels monuments més emblemàtics del Port i un símbol de la industrialització del País Valencià. La decisió del consistori de celebrar els actes festius a la zona propera al moll ha estat un encert i s'ha demostrat per la massiva assistència.
Amb això, ha quedat lliure la zona de la Creu Roja on, fins ara, es feien les festes i es muntava la plaça per als bous, la fira, etc. I es demostra que la zona de la Nau i l'Alt Forn acull mes gent que no pas la de la Creu Roja. Si a açò li unim la tradició de les cucanyes que sempre es fan en el Moll, notem que el lloc natural de l'oci al Port és a prop de la zona portuària.
És per això que m'agradaria que la part més septentrional de l'Àrea portuària de Morvedre passara a mans públiques, així, es podria allargar l'albereda fins al pantalan i als costats d'aquesta nova albereda es podrien posar llocs d'ambient i d'oci a l'estil del Port d'Alacant.
A mes d'això, cal una mirada més global per a la zona i, per això, m'agradaria que es feren diverses coses. En primer lloc, la unió de l'avinguda del Sindicalista Torres Casado amb la del Tres d'Abril en la rotonda de la Palmereta. En segon lloc, la continuació recta de l'avinguda del Mediterrani per on ara es troba l'edifici de La Lonja i el camp de Menera fins arribar al final de l'avinguda del Sindicalista Torres Casado. En tercer lloc, la remodelació del passeig marítim, enderrocant els actuals edificis que alberguen els bars de la platja i canviant-los per altres que s'integren més amb el paisatge mariner. A més a més, l'endressament de la zona de Menera, així com, la de la part del port que demane que siga pública, és a dir, de la part mes septentrional del port, entre l'avinguda d'Ojos Negros i la platja del Port.
Amb això, es guanyaria una zona per al ciutadà, una zona que, històricament, només s'ha gastat el dia de la festa major, però que, amb l'adquisició pública d'eixos terrenys podria gastar-se tot l'any. A més, es crearia un rectangle cultural i d'oci entre les avingudes d'Ojos Negros, Jeroni Roure, Nou d'Octubre i la Mar.
Caldrà fer algun projecte més exhaustiu per a la zona i els voltants, però, jo crec que la idea és bona i suposarà, de totes totes, una millora per a la població. Per això, espere que l'ajuntament em 'furte' la idea i l'aplique en un futur no massa llunyà.