estat deplorable del Castell de Sagunt

El Castell de Sagunt és una de les joies patrimonials més importants del País Valencià i, sens dubte, la més important del Camp de Morvedre junt al Teatre Romà. Tot i això, l'estat de conservació en què es troba és deplorble, les plantes creixen per totes bandes, les restes caigudes o a punt de fer-ho... Els accessos són una vergonya, no està preparat per a discapacitats i ni tan sols hi ha una recepció com a tal.

Quan un turista arriba a Sagunt per a visitar el Castell i el Teatre no tarda molt a trobar les senyalitzacions que el duran fins al punt més alt de la ciutat. Si ha arribat fins allí amb el cotxe després de passar per carrerons que, encara que no ho semble, són de dos sentits es trobara amb que als peus del Teatre el carrer pel que venia es divideix en tres, un primer que és per al Teatre per fer la càrrega i descàrrega, un segon que es el que va a la porta d'accés del Teatre però al que no s'ha d'entrar amb el cotxe encara que no hi haja cap senyal que ho diga i per fi l'últim i mes important que és el que puja al Castell.

Suposem que el turista s'ha fixat i ha arribat al camí bo, llavors pujarà la muntanya per una carretera fins arribar a la mateixa porta del Castell, allí se n'adonarà que no hi ha lloc per a aparcar, i llavors, com no tindrà ganes de tornar a baixar deixarà el vehicle estacionat a un dels costats del camí. Aleshores baixarà del'automòbil i es dirigirà cap a la porta d'accés, allí veurà que dins de la caseta (de gos) prefabricada no hi ha ningú. Llavors girarà la vista cap amunt i veurà que a l'ombra d'un un edifici del s.XX (construit com a imitació chapucera d'un temple romà) hi ha un home panxut estobat en una cadireta plegable, d'eixes de platja, que té sobre un escriptoriet de col·lègi un taquet de paperetes que ha de repartir a aquells que vagen a visitar el teatre.

Aqueix home és l'únic que hi ha al recinte, i com haureu pogut imaginar, no té ni idea de quines són les restes que hi ha al castell ni tampoc de la història de la ciutat. Això no seria tan greu si, com a mínim, hi haguera pamflets informatius esplicant un poc el castell i el que hi pots trobar, però, tampoc no n'hi ha.

Així que el visitant s'ha de conformar amb pegar-se un passeig per una muntanya pedregosa i, de tant en tant, sense que res li informe del que veu, es trobe amb alguna resta romana, àrab o medieval. Normalment el visitant es quedarà mirant estranyat un clot que hi ha a la vora de l'entrada. En aqueix clot no es troba altra cosa que l'antiga Basílica del Fòrum Romà. Un poc mes avant, una tanca metàlica de mig metre manté estàlvies les restes de les tendetes del Fòrum, i alli a prop es onserven amuntegades les lloses amb les inscripcions que decoraven el sol de l'esmentada plaça. Però de tot això allí no se'n diu res.

Pots estar passetjant hores i hores per allí que com a molt et trobaras amb uns plafons de forja amb un dibuix de la planta del castell i on escrit posa en quina de les set places et trobes, la qual cosa al visitant no li aporta cap informació mes enllà de la mera orientació.

En definitiva, que el castell està tan abandonat en tots els sentits que dóna llàstima de vore'l. I a més causa mala imatge en el visitant que se'n va amb la sensació de defraudat. Això cal canviar-ho però per a oder fer-ho cal que s'invertisquen diners en el castell i els encarregats d'això són el Govern estatal i el nacional. 

nova façana marítima per al Port

Enguany, l'ajuntament morvedrí ha decidit celebrar les festes d'Agost a la vora de l'Alt Forn, un dels monuments més emblemàtics del Port i un símbol de la industrialització del País Valencià. La decisió del consistori de celebrar els actes festius a la zona propera al moll ha estat un encert i s'ha demostrat per la massiva assistència.

Amb això, ha quedat lliure la zona de la Creu Roja on, fins ara, es feien les festes i es muntava la plaça per als bous, la fira, etc. I es demostra que la zona de la Nau i l'Alt Forn acull mes gent que no pas la de la Creu Roja. Si a açò li unim la tradició de les cucanyes que sempre es fan en el Moll, notem que el lloc natural de l'oci al Port és a prop de la zona portuària.

És per això que m'agradaria que la part més septentrional de l'Àrea portuària de Morvedre passara a mans públiques, així, es podria allargar l'albereda fins al pantalan i als costats d'aquesta nova albereda es podrien posar llocs d'ambient i d'oci a l'estil del Port d'Alacant.

A mes d'això, cal una mirada més global per a la zona i, per això, m'agradaria que es feren diverses coses. En primer lloc, la unió de l'avinguda del Sindicalista Torres Casado amb la del Tres d'Abril en la rotonda de la Palmereta. En segon lloc, la continuació recta de l'avinguda del Mediterrani per on ara es troba l'edifici de La Lonja i el camp de Menera fins arribar al final de l'avinguda del Sindicalista Torres Casado. En tercer lloc, la remodelació del passeig marítim, enderrocant els actuals edificis que alberguen els bars de la platja i canviant-los per altres que s'integren més amb el paisatge mariner. A més a més, l'endressament de la zona de Menera, així com, la de la part del port que demane que siga pública, és a dir, de la part mes septentrional del port, entre l'avinguda d'Ojos Negros i la platja del Port.

Amb això, es guanyaria una zona per al ciutadà, una zona que, històricament, només s'ha gastat el dia de la festa major, però que, amb l'adquisició pública d'eixos terrenys podria gastar-se tot l'any. A més, es crearia un rectangle cultural i d'oci entre les avingudes d'Ojos Negros, Jeroni Roure, Nou d'Octubre i la Mar.  

Caldrà fer algun projecte més exhaustiu per a la zona i els voltants, però, jo crec que la idea és bona i suposarà, de totes totes, una millora per a la població. Per això, espere que l'ajuntament em 'furte' la idea i l'aplique en un futur no massa llunyà.

el pla del molí

En Albalat dels Tarongers, un petit poble del Camp de Morvedre, la cultura de la conservació (la cultura en general, vaja) no ha estat mai una de les prioritats, més prompte al contrari. El que impera a Albalat és la cultura de la destrucció. 

Des de l’arribada de la democràcia, amb l’arribada dels nous aires de llibertat, van arribar, també, els aires de la destrucció del patrimoni històric del municipi. El pont que s’havia construït en els anys 30’ no tenia l’ample suficient perquè passaren els cotxes i les persones i llavors es va decidir l’enderroc del mateix i la construcció d’un de nou. La veritat és que, malgrat que la necessitat d’un nou pont era patent, l’enderroc del pont antic no era necessària, ja que es podia haver fet una ampliació, un altre pont en un altre punt o una passarel·la per a vianants a la vora, més encara quan l’estil del pont no era gens corrent.

Però bé açò només va ser el primer pas, més o menys a la mateixa època es va fer la remodelació de les dues places del poble, una remodelació que va consistir en l’eliminació de tots els arbres, que cobrien d’ombra les places i el canvi de les fonts. Se’n van plantar de nous arbres, però en realitat, dels que es van plantar en els 80’ no en queda cap i les places han estat convertides en secarrals.

Seguint amb les fites del primer alcalde socialista està la construcció del nou ajuntament, a banda de ser un edifici lleig i desproporcionat per al lloc on està eixe no és el seu major defecte, allò pitjor és el lloc on es va situar. L’afany destructiu era tan gran que no es va trobar millor lloc que la Cisterna, que segons algunes fonts era d’orígen àrab.

L’etapa socialista va acabar i van entrar al govern municipal els ‘comunistes’, però, el canvi   d’equip de govern no va suposar un augment de la conscienciació amb el patrimoni. En el període de govern ‘comunista’ es va trencar el Llavaner municipal (clar, s’havia de posar la font d’aigua clorada, i quin lloc millor?). Actualment hi ha una reconstrucció d’una part del llavaner però que no és fidel al seu estat original.

Un altre dels perjudicats d’aquesta etapa va ser l’altre llavaner, el ‘d’allà dalt’ que es troba als Quatre Cantons i es conegut com a l’Escandall (potser pel soroll de l’aigua al passar). Tot i que el fet de cobrir la séquia des del Pont de Mascarós fins a l’Escandall haja estat un encert, l’errada, al meu entendre, va estar en la conformació de la plaça que es va fer a la vora del llavaner. Es van fer unes escales per a pujar des de la séquia fins al carrer del Calvari, però com cada escaló té un ample i un alt és tan incòmoda que ningú la gasta i hom puja per la costera, a banda, la solució per a la plaça va ser fer dos grans bancals de ciment que encara es mantenen sense acabar del tot. Això ha provoca que el llavaner haja quedat en un clot i que s’haja perdut el seu entorn. Un poc més tard, i un poc més als afores, es van tapar dos dels tres braços d’eixida de la séquia que passa pel Molí, un edifici de gran valor etnogràfic que actualment es troba mig enderrocat.

La caiguda de les esquerres i l’ascens de la dreta al govern municipal va suposar una aturada del desenvolupant del poble i en conseqüència una aturada de la destrucció activa del patrimoni. El govern actual, també de dretes però d’un partit suposadament més de la terra, ha continuat amb la destrucció del patrimoni municipal. Encara que més per deixadesa que per voluntat. Les Escoles antigues, que es trobaven en el carrer Major, van arribar a tal punt de degradació que l’ajuntament va decidir enderrocar-les, malgrat que, d’allò més segur, es podien haver restaurat.

En aquesta segona legislatura dels nacionalistes -sic-, les idees destructives es mantenen i pretenen modificar l’entorn urbà de la Casa-Palau, un edifici medieval, el més important del poble. El projecte de l’ajuntament consisteix en enderrocar tots els edificis contigus a la Casa-Palau per deixar l’edifici exempt. La justificació que es dóna per fer aquesta salvatjada és que si l’edifici no està exempt, la conselleria de cultura no voldrà donar les ajudes a l’ajuntament per a l’adquisició de l’edifici, que actualment està en mans privades.

A banda de l’enderroc del Llavaner abans esmentat, de diverses plantes baixes i de l’antic Molí del Castell, es pretén fer davant de la Casa-Palau un edifici modern de formigó, (i pel que es veu als renders, no massa bonic) que albergarà la nova llar dels Jubilats.

Considerant la desfeta que s’ha anat fent, any rere any, del patrimoni cultural i històric del poble d’Albalat, i considerant també que l’excusa de la conselleria és molt fluixa m’agradaria demanar a l’ajuntament que aturara aquest projecte i a canvi propose l’execució d’un altre mes respectuós amb la història del nostre poble.

Jo propose una actuació integral de restauració que incloga la Casa-Palau, la Fàbrica de Pintes, el Molí i el Llavaner per a fer un conjunt integrat. Propose que es cree un pas des del carrer Major fins al jardí del riu entre la Casa-Palau i la Fàbrica de Pintes i que es condicionen l’edifici del Moli i els adjacents per a fer una vertadera Llar del Jubilat, que servira com a Centre de Dia per a tots aquells que ho necessiten.

Espere que l’ajuntament tinga en consideració aquesta proposta i que no continue amb més destrosses. De totes maneres, no tinc moltes esperances en que el poble recolze aquesta iniciativa, ja que ells són els qui voten a tota aquesta colla que ens governa.