Una part dels partits de l’esquerra oficial no tenen altra ideologia que la del NO. Des del NO a les Falles fins al NO a la Fórmula 1, passant per la Copa de l’Amèrica, la Ciutat de les Ciències i tants altres events, el darrer d’ells –i el que ha provocat aquest article és el NO a la Premier de l’última de James Bond. La crítica sense alternativa és molt bonica però no serveix de res, i si l’alternativa és no fer res d’això adès esmentat no seria tampoc la meua alternativa.

Clar que, tot s’ha de dir, les polítiques de la dreta aposentada al Govern de la Generalitat solen ser només fum. Aquestos esdeveniments i fites urbanes són molt lloables però el govern d’un país del segle XXI no pot basar la seua política només en ells.

En la meua opinió la Generalitat hauria de saber combinar tot el “bombo i platerets” a que ens acostuma amb polítiques socials. és a dir, el govern del nostre país hauria de vetlar pels seus ciutadans procurant que la nostra sanitat siga comparable a la de Navarra, o que la nostra educació siga més eficient –augmentant l’autoritat del professorat i dotant els profesors i els centres de més recursos per desenvolupar la seua tasca–.

Agraïsc a la dreta el foment que fa dia rere dia de la nostra valencianitat, de la nostra identitat folklòrica –en contraposició al que fa l’esquerra española– però, el que ara cal és transformar eixe regionalismo bien entendido en una identitat nacional forta i això no vol dir anar en contra de ningú, ben al contrari. Això vol dir estar orgullosos de ser valencians i adonar-nos que som capaços de decicir per nosaltres mateixos què volem.