Retalls a l'Estat del Benestar

A partir dels anys 80 amb el tàndem Thatcher-Reagan es comença a posar en qüestió l'estat del benestar i comença el que diríem una etapa neoliberal. Les polítiques de caire neoliberal no han estat dutes a terme només pels partits de la dreta sinó que a llocs com l'estat espanyol el Partit Socialista també ha sigut un artífex de l'afebliment de l'estat (amb la privatització d'empereses i la seua política econòmica general).
Clar està que els populars van incidir més encara en aquesta dinàmica (només cal veure l'augment a València del nombre d'escoles concertades i d'hospitals de gestió privada). Aqueixa dinàmica després de la tornada dels socialistes al govern de l'estat no ha canviat. Això sí de cara enfora sembla que s'ha fet molt per l'augment dels drets socials i del benestar de la gent. Tot i això com ja he dit és només de cara enfora ja que la majoria de les lleis socials d'aquest govern no han tingut una bona dotació pressupostària -recordem que en el cas de la llei de dependència no hi ha hagut cap dotació-.
Amb tot, sembla que la dreta valenciana i més concretament el món empresarial valencià no estan contents amb les mesures del govern (eliminació de l'impost de successions que paguen sobretot els més rics, pagament a les empreses i els bancs a causa de la crisi...) i volgueren que s'incidira més en aquestes mesures. Literalment el que proposa el president de l'AVE és la reducció de l'estat del Benestar.
Com si això no s'haguera estat fent ja... val a dir que en el cas espanyol la cosa és diferent a la situació d'altres estats europeus com ara França on s'havia conseguit un estat del benestar altíssim (horari de treball de 35 hores setmanals, sous mitjanament alts, bona seguretat social...). El nostre cas és pitjor perquè nosaltres no ens troben en els primers llocs de l'escala del benestar social.
De tota manera la reducció del benestar social no és una cosa que, en la meua opinió, l'esquerra puga defensar. Hi ha altres mesures més factibles per eixir d'aquesta crisi econòmica com ara l'eliminació de Ministeris sense funcions (Habitatge, Sanitat, Educació Igualtat... que controlen competències que estan transferides a les comunitats autònomes); la reducció de la despesa en Defensa; tornar a posar l'impost de succeccions; reduir l'assignació al rei (per no dir eliminar la figura del rei i així desfer-nos de tots els "xupòpters" relacionats a la corona); en sanitat, pagar una taxa simbòlica de 10 euros per anar al metge de capçalera -diners que després es retornen en la declaració de la renda- (no es recaptarien diners perque després es tornen però es reduiria el nombre de visites inútils al metge)
Com aquestes segurament hi ha moltes altres mesures que es poden aplicar i que no impliquen una reducció del nostre benestar social.

La font d'Albalat

Després de molts mesos sense escriure al blog, ara, havent acabat ja amb la obligació de l'estudi i amb un estiu per endavant, em decidisc a escriure unes línies sobre el tema de la polèmica que ha aparegut els últims mesos al meu poble, Albalat dels Tarongers.
L'ajuntament s'havia compromés a remodelar la plaça de Baix, adduint que la font que hi havia ocupava massa espai, duia vint anys sense gastar-se (cosa que és certa) i ja tenia les canonades rovellades. Tota l'oposició s'ha tirat en tromba contra la decisió de l'alcalde, no pel fet que estigueren en contra de fer una remodelació sinó per la font que ha triat l'ajuntament per posar-hi en substitució de la vella.
La nova font no m'acaba de desagradar per si mateixa però coïncidisc amb Ximo Michavila en que no dialoga amb l'entorn en que es troba. Però, la remodelació de la plaça no té només aqueix defecte a la meua forma de veure-ho. El paviment que s'ha triat (segurament el més barat del mercat) desllueix bastant el poble i sembla que pegaria més a Terra Mítica. Els colors, rosa pàlid i ocre brut no ajuden a donar l'aire de poble que si aconsegueixen molt bé els nostres veïns del nord.
Deixant de banda el paviment, per a mi, l'errada més gran en aquesta remodelació és la manca d'arbres. La nova plaça és, el que diríem vulgarment, un secarral. Quina va ser la meua decepció quan vaig eixir un dia de ma casa al carrer Curt i baixant cap a la plaça vaig veure que no hi havia cap forat ni un per a arbres, només hi havia un mur de formigó que partia la plaça en dos.
Jo que havia imaginat una plaça empedrada (en basalt, granit o alguna cosa que ho semblés), amb uns quants escocells enjardinats amb plantes i arbres de gran copa fent un sostre verd i, potser, una font menuda (o bé la mateixa que hi havia però sense el pòdium al que estava pujada).
Però clar, jo ja sabia que això era gairebé impossible tractant-se d'albalat on les úniques coses que s'han fet amb gust al poble des de l'època de la República són els jardins del riu i la piscina.