Molí de la Frau

Educació segle XXI

2010-12-15T13:11:00.004+01:00

Quan vaig veure que feien obres al col·legi de baix de ma casa vaig pensar que el centre havia decidit canviar la tanca del recinte i la Conselleria li ho havia concedit. Vaig veure com tocant la tanca de ferros que hi havia, s'estaven posant unes plaques opaques i de colors blanc, roig, groc blau: un poc mondrianes.
No em vaig plantejar molt el tema i vaig pensar "xe! que bonic ho estan deixant", però conforme passaven els dies, passejant per la ciutat em vaig trobar amb molts més centres en els quals estaven fent la mateixa reforma. Aquest fet em va dur a plantejar-me unes preguntes:
No té res millor, la Conselleria d'Educació diriginda per l'inefable Font de Mora, en què gastar-se els diners? Calia doblar totes les tanques de tots els centres valencians? A qui beneficien aquestes obres? L'empresa que ven els panells i està lucrant-se a costa de l'erari públic tindrà connexions amb el PP?
I algunes altres preguntes que em venen arran de l'espiral de superprotecció, infantilització i hipocresia en què està derivant la nostra societat:
Quina haurà estat l'excusa per fer aquestes remodelacions? S'hauran tret de la mànega que els camells venen droga als xiquets de primària a través dels barrots? Potser és que els xiquets veuen l'exterior i això els distrau del que estan fent quan són al pati? O és que pujaven a les tanques i se'ls podia enganxar un dit i arrancar-se'l o caure de tos i obrir-se el cap?
No vaig a respondre a aquestes preguntes ni tan sols faré més valoració de la ja feta, simplement dir que em sembla lamentable.

Retalls a l'Estat del Benestar

2009-12-17T16:36:00.003+01:00

A partir dels anys 80 amb el tàndem Thatcher-Reagan es comença a posar en qüestió l'estat del benestar i comença el que diríem una etapa neoliberal. Les polítiques de caire neoliberal no han estat dutes a terme només pels partits de la dreta sinó que a llocs com l'estat espanyol el Partit Socialista també ha sigut un artífex de l'afebliment de l'estat (amb la privatització d'empereses i la seua política econòmica general).
Clar està que els populars van incidir més encara en aquesta dinàmica (només cal veure l'augment a València del nombre d'escoles concertades i d'hospitals de gestió privada). Aqueixa dinàmica després de la tornada dels socialistes al govern de l'estat no ha canviat. Això sí de cara enfora sembla que s'ha fet molt per l'augment dels drets socials i del benestar de la gent. Tot i això com ja he dit és només de cara enfora ja que la majoria de les lleis socials d'aquest govern no han tingut una bona dotació pressupostària -recordem que en el cas de la llei de dependència no hi ha hagut cap dotació-.
Amb tot, sembla que la dreta valenciana i més concretament el món empresarial valencià no estan contents amb les mesures del govern (eliminació de l'impost de successions que paguen sobretot els més rics, pagament a les empreses i els bancs a causa de la crisi...) i volgueren que s'incidira més en aquestes mesures. Literalment el que proposa el president de l'AVE és la reducció de l'estat del Benestar.
Com si això no s'haguera estat fent ja... val a dir que en el cas espanyol la cosa és diferent a la situació d'altres estats europeus com ara França on s'havia conseguit un estat del benestar altíssim (horari de treball de 35 hores setmanals, sous mitjanament alts, bona seguretat social...). El nostre cas és pitjor perquè nosaltres no ens troben en els primers llocs de l'escala del benestar social.
De tota manera la reducció del benestar social no és una cosa que, en la meua opinió, l'esquerra puga defensar. Hi ha altres mesures més factibles per eixir d'aquesta crisi econòmica com ara l'eliminació de Ministeris sense funcions (Habitatge, Sanitat, Educació Igualtat... que controlen competències que estan transferides a les comunitats autònomes); la reducció de la despesa en Defensa; tornar a posar l'impost de succeccions; reduir l'assignació al rei (per no dir eliminar la figura del rei i així desfer-nos de tots els "xupòpters" relacionats a la corona); en sanitat, pagar una taxa simbòlica de 10 euros per anar al metge de capçalera -diners que després es retornen en la declaració de la renda- (no es recaptarien diners perque després es tornen però es reduiria el nombre de visites inútils al metge)
Com aquestes segurament hi ha moltes altres mesures que es poden aplicar i que no impliquen una reducció del nostre benestar social.

La compra del castell

2009-07-27T19:16:00.006+02:00

Aquest estiu s’han suscitat en Albalat diverses polèmiques, una de les quals és de la que parlaré en les següents ratlles. Es tracta del fet que l’ajuntament vol comprar la Casa-Palau a fi de rehabilitar-la i fer-la visitable. La polèmica ha vingut més per part de la família que té la propietat del castell que no per part del consistori.

La qüestió fonamental per la qual no s’arriba a un acord en l’adquisició del castell ha estat el preu. L’ajuntament ha proposat un preu al voltant del milió d’euros però els propietaris demanen molt més dient que eixe és el preu d’un pis al carrer de Colom.

Això potser és cert, com també ho són el fet que ells tenien unes persones vivint els estius a la Casa-Palau i que tothom qui ha volgut entrar a visitar-lo ha pogut perquè una veïna del poble en té la clau i l’ensenya sempre que se li demana, però això no canvia el fet substancial.

L’edifici ha sofert durant els anys unes reformes que han fet que no s’aprecie com cal un edifici dels segles XIV i XV(?) La qüestió està en que la Generalitat hauria d’exigir als propietaris la restauració de l’edifici i, en cas de no poder pagar-la, forçar-los a vendre la propietat bé siga a la Generalitat o al consistori.

El preu de l’immoble, bé d’interés cultural, hauria de marcar-lo un taxador i ja siga per una partida del Consell o dels Pressupostos generals de l’Estat l’edifici històric més important del municipi hauria de passar a mans públiques.

La font d'Albalat

2009-07-18T01:45:00.003+02:00

Després de molts mesos sense escriure al blog, ara, havent acabat ja amb la obligació de l'estudi i amb un estiu per endavant, em decidisc a escriure unes línies sobre el tema de la polèmica que ha aparegut els últims mesos al meu poble, Albalat dels Tarongers.
L'ajuntament s'havia compromés a remodelar la plaça de Baix, adduint que la font que hi havia ocupava massa espai, duia vint anys sense gastar-se (cosa que és certa) i ja tenia les canonades rovellades. Tota l'oposició s'ha tirat en tromba contra la decisió de l'alcalde, no pel fet que estigueren en contra de fer una remodelació sinó per la font que ha triat l'ajuntament per posar-hi en substitució de la vella.
La nova font no m'acaba de desagradar per si mateixa però coïncidisc amb Ximo Michavila en que no dialoga amb l'entorn en que es troba. Però, la remodelació de la plaça no té només aqueix defecte a la meua forma de veure-ho. El paviment que s'ha triat (segurament el més barat del mercat) desllueix bastant el poble i sembla que pegaria més a Terra Mítica. Els colors, rosa pàlid i ocre brut no ajuden a donar l'aire de poble que si aconsegueixen molt bé els nostres veïns del nord.
Deixant de banda el paviment, per a mi, l'errada més gran en aquesta remodelació és la manca d'arbres. La nova plaça és, el que diríem vulgarment, un secarral. Quina va ser la meua decepció quan vaig eixir un dia de ma casa al carrer Curt i baixant cap a la plaça vaig veure que no hi havia cap forat ni un per a arbres, només hi havia un mur de formigó que partia la plaça en dos.
Jo que havia imaginat una plaça empedrada (en basalt, granit o alguna cosa que ho semblés), amb uns quants escocells enjardinats amb plantes i arbres de gran copa fent un sostre verd i, potser, una font menuda (o bé la mateixa que hi havia però sense el pòdium al que estava pujada).
Però clar, jo ja sabia que això era gairebé impossible tractant-se d'albalat on les úniques coses que s'han fet amb gust al poble des de l'època de la República són els jardins del riu i la piscina.

2008-11-17T15:50:00.003+01:00

Una part dels partits de l’esquerra oficial no tenen altra ideologia que la del NO. Des del NO a les Falles fins al NO a la Fórmula 1, passant per la Copa de l’Amèrica, la Ciutat de les Ciències i tants altres events, el darrer d’ells –i el que ha provocat aquest article és el NO a la Premier de l’última de James Bond. La crítica sense alternativa és molt bonica però no serveix de res, i si l’alternativa és no fer res d’això adès esmentat no seria tampoc la meua alternativa.

Clar que, tot s’ha de dir, les polítiques de la dreta aposentada al Govern de la Generalitat solen ser només fum. Aquestos esdeveniments i fites urbanes són molt lloables però el govern d’un país del segle XXI no pot basar la seua política només en ells.

En la meua opinió la Generalitat hauria de saber combinar tot el “bombo i platerets” a que ens acostuma amb polítiques socials. és a dir, el govern del nostre país hauria de vetlar pels seus ciutadans procurant que la nostra sanitat siga comparable a la de Navarra, o que la nostra educació siga més eficient –augmentant l’autoritat del professorat i dotant els profesors i els centres de més recursos per desenvolupar la seua tasca–.

Agraïsc a la dreta el foment que fa dia rere dia de la nostra valencianitat, de la nostra identitat folklòrica –en contraposició al que fa l’esquerra española– però, el que ara cal és transformar eixe regionalismo bien entendido en una identitat nacional forta i això no vol dir anar en contra de ningú, ben al contrari. Això vol dir estar orgullosos de ser valencians i adonar-nos que som capaços de decicir per nosaltres mateixos què volem.

Àmpliació de la xarxa de metrovalència

2008-10-11T19:40:00.002+02:00

La xarxa actual de metrovalència compta amb tres línies de metro (L1, L3, L5), de les quals la línia 5 només té un 15% del seu trajecte com a túnnel propi, i una línia de tramvia. El projecte d’ampliació de la xarxa d’FGV per a l’àrea metropolitana de València preveu la creació d’una nova línia de metro (la línia 7 o metroribera), l’ampliació de la linia 1 fins el nou hospital de la Fe, i la creació de quatre noves línies de tremvia (T2, T6, T8 i T10), de les quals la línia 6 ja funciona en una part del seu trajecte.
Al meu entendre la proposta és insuficient per a una àrea metropolitana de prop d‘1.8M d’habitants dels quals 800.000 viuen a la ciutat. No es fa cap tunnel nou a la xarxa a excepció d’unes poques ampliacions com la de la línia 3 fins al Carraixet o la de la línia 1 fins la nova Fe. Per això crec que cal canviar la concepció del metro de València i apostar per un servei que arribe a tots els barris i que puga evitar l’ús del vehicle privat.
La meua proposta és la creació d’una xarxa molt més ambiciosa amb la cració d’una nova línia de metro (L7), la de dos noves línies de tramvia híbrid (T8 i T9), una línia de metro de via ampla que vaja per la via de tren de renfe (L11) i una nova linia de tramvia la (T12). Així com l’ampliació i renovació de les línies ja existents.
Les ampliacions i canvis proposats són els següents:
– Ampliació de la L1 des de l nova Fe fins a Albal i Picassent, fins al primer en subterrani i després en superfície.
– Ampliació de la T2 des de S.M. dels Reis fins a Vinalesa i Montcada.
– Ampliació de la L3 fins al Port de Sagunt i canviant el seu trajecte actual (Xàtiva-Aeroport) per el nou (Xàtiva-Torrent Av.)
– Divisió de la Linia 3 en dos, L3 nord (Port de Sagunt-Torrent Av.) i L3 sud o Metroribera (Castelló de la Ribera-Alboraia)
– Ampliació de la T4 fins a Creu de Gràcia.
– Ampliació de la L5 fins a Vilamarxat i Llíria.
– Creació de la T6 orbital tancada acabant la xarxa entre Nou d’Octubre i Tossal del Rei.
– Creació de la L7 agafant el tram actualment de la L1 (Bétera-Empalme) i fent un túnnel per la Mestre Rodrigo, Nou Moles, Fontanars, Av. de la Plata i Manuel Candela fins a la Carrasca, tota de metro subterrani.
– Creació d’una línia de tramvia híbrid, T8, que comence en la Terminal de passatgers del port de València i acabe en Foios passant per l’avinguda de França, Ciutat Vella, Marxalenes, Torrefiel i els pobles del Nord. Amb tram subterrani des del carrer d’Eivissa al del Doctor Oloriz i la resta en superficie.
– Creació d’una altra línia de tramvia híbrid, T9, del Cabanyal a Aldaia passant per, Blasco Ibáñez, Yecla, Navarro Reverter, La Pau, Sant Vicent, Albacete, Giorgeta, Tres Forques, Xirivella i Alaquàs. Amb trams subterranis des de l’Estació del Cabanyal fins Navarro Reverter i des de Sant Agustí fins a Xirivella.
– T10 des de Port Saplatja fins a el Saler.
– Creació de la L11 de metro de via d’ample europeu que vaja pel tunnel de l’AVE de l’estació Central fins a Tarongers i després es desvie cap a l’estació del Cabanyal, Fonteta de Sant Llúís i una altra volta estació Cental. Amb la cració de noves estacions intermitges.
– Creació de la T12 de tramvia en superfície que faça una línia orbital que comence en Capçalera i continue riu avall fins a l’Assut de l’Or, des d’aquí es desvie per l’Horta de la Punta i el Fiscal fins a Castellar i des d’aquí per la vora del nou llit del Túria fins al camí vell de Xirivella i tornar a unir-se en Capçalera.
Aquesta proposta suposa que el metro i tramvia arribe a tots els barris de la ciutat i a gran part dels municipis de l’àrea metropolitana. A banda de la creació de la xarxa adès esmentada tambe caldria el traspàs de les competències de renfe a la Generalitat i així a més unificar tarifes i fer abonaments que serviren per a tots els ferrocarrils de la Generalitat .

estat deplorable del Castell de Sagunt

2008-09-07T05:48:00.000+02:00

El Castell de Sagunt és una de les joies patrimonials més importants del País Valencià i, sens dubte, la més important del Camp de Morvedre junt al Teatre Romà. Tot i això, l'estat de conservació en què es troba és deplorble, les plantes creixen per totes bandes, les restes caigudes o a punt de fer-ho... Els accessos són una vergonya, no està preparat per a discapacitats i ni tan sols hi ha una recepció com a tal.

Quan un turista arriba a Sagunt per a visitar el Castell i el Teatre no tarda molt a trobar les senyalitzacions que el duran fins al punt més alt de la ciutat. Si ha arribat fins allí amb el cotxe després de passar per carrerons que, encara que no ho semble, són de dos sentits es trobara amb que als peus del Teatre el carrer pel que venia es divideix en tres, un primer que és per al Teatre per fer la càrrega i descàrrega, un segon que es el que va a la porta d'accés del Teatre però al que no s'ha d'entrar amb el cotxe encara que no hi haja cap senyal que ho diga i per fi l'últim i mes important que és el que puja al Castell.

Suposem que el turista s'ha fixat i ha arribat al camí bo, llavors pujarà la muntanya per una carretera fins arribar a la mateixa porta del Castell, allí se n'adonarà que no hi ha lloc per a aparcar, i llavors, com no tindrà ganes de tornar a baixar deixarà el vehicle estacionat a un dels costats del camí. Aleshores baixarà del'automòbil i es dirigirà cap a la porta d'accés, allí veurà que dins de la caseta (de gos) prefabricada no hi ha ningú. Llavors girarà la vista cap amunt i veurà que a l'ombra d'un un edifici del s.XX (construit com a imitació chapucera d'un temple romà) hi ha un home panxut estobat en una cadireta plegable, d'eixes de platja, que té sobre un escriptoriet de col·lègi un taquet de paperetes que ha de repartir a aquells que vagen a visitar el teatre.

Aqueix home és l'únic que hi ha al recinte, i com haureu pogut imaginar, no té ni idea de quines són les restes que hi ha al castell ni tampoc de la història de la ciutat. Això no seria tan greu si, com a mínim, hi haguera pamflets informatius esplicant un poc el castell i el que hi pots trobar, però, tampoc no n'hi ha.

Així que el visitant s'ha de conformar amb pegar-se un passeig per una muntanya pedregosa i, de tant en tant, sense que res li informe del que veu, es trobe amb alguna resta romana, àrab o medieval. Normalment el visitant es quedarà mirant estranyat un clot que hi ha a la vora de l'entrada. En aqueix clot no es troba altra cosa que l'antiga Basílica del Fòrum Romà. Un poc mes avant, una tanca metàlica de mig metre manté estàlvies les restes de les tendetes del Fòrum, i alli a prop es onserven amuntegades les lloses amb les inscripcions que decoraven el sol de l'esmentada plaça. Però de tot això allí no se'n diu res.

Pots estar passetjant hores i hores per allí que com a molt et trobaras amb uns plafons de forja amb un dibuix de la planta del castell i on escrit posa en quina de les set places et trobes, la qual cosa al visitant no li aporta cap informació mes enllà de la mera orientació.

En definitiva, que el castell està tan abandonat en tots els sentits que dóna llàstima de vore'l. I a més causa mala imatge en el visitant que se'n va amb la sensació de defraudat. Això cal canviar-ho però per a oder fer-ho cal que s'invertisquen diners en el castell i els encarregats d'això són el Govern estatal i el nacional.

nova façana marítima per al Port

2008-09-07T05:47:00.000+02:00

Enguany, l'ajuntament morvedrí ha decidit celebrar les festes d'Agost a la vora de l'Alt Forn, un dels monuments més emblemàtics del Port i un símbol de la industrialització del País Valencià. La decisió del consistori de celebrar els actes festius a la zona propera al moll ha estat un encert i s'ha demostrat per la massiva assistència.

Amb això, ha quedat lliure la zona de la Creu Roja on, fins ara, es feien les festes i es muntava la plaça per als bous, la fira, etc. I es demostra que la zona de la Nau i l'Alt Forn acull mes gent que no pas la de la Creu Roja. Si a açò li unim la tradició de les cucanyes que sempre es fan en el Moll, notem que el lloc natural de l'oci al Port és a prop de la zona portuària.

És per això que m'agradaria que la part més septentrional de l'Àrea portuària de Morvedre passara a mans públiques, així, es podria allargar l'albereda fins al pantalan i als costats d'aquesta nova albereda es podrien posar llocs d'ambient i d'oci a l'estil del Port d'Alacant.

A mes d'això, cal una mirada més global per a la zona i, per això, m'agradaria que es feren diverses coses. En primer lloc, la unió de l'avinguda del Sindicalista Torres Casado amb la del Tres d'Abril en la rotonda de la Palmereta. En segon lloc, la continuació recta de l'avinguda del Mediterrani per on ara es troba l'edifici de La Lonja i el camp de Menera fins arribar al final de l'avinguda del Sindicalista Torres Casado. En tercer lloc, la remodelació del passeig marítim, enderrocant els actuals edificis que alberguen els bars de la platja i canviant-los per altres que s'integren més amb el paisatge mariner. A més a més, l'endressament de la zona de Menera, així com, la de la part del port que demane que siga pública, és a dir, de la part mes septentrional del port, entre l'avinguda d'Ojos Negros i la platja del Port.

Amb això, es guanyaria una zona per al ciutadà, una zona que, històricament, només s'ha gastat el dia de la festa major, però que, amb l'adquisició pública d'eixos terrenys podria gastar-se tot l'any. A més, es crearia un rectangle cultural i d'oci entre les avingudes d'Ojos Negros, Jeroni Roure, Nou d'Octubre i la Mar.

Caldrà fer algun projecte més exhaustiu per a la zona i els voltants, però, jo crec que la idea és bona i suposarà, de totes totes, una millora per a la població. Per això, espere que l'ajuntament em 'furte' la idea i l'aplique en un futur no massa llunyà.

el pla del molí

2008-09-07T05:42:00.003+02:00

En Albalat dels Tarongers, un petit poble del Camp de Morvedre, la cultura de la conservació (la cultura en general, vaja) no ha estat mai una de les prioritats, més prompte al contrari. El que impera a Albalat és la cultura de la destrucció.

Des de l’arribada de la democràcia, amb l’arribada dels nous aires de llibertat, van arribar, també, els aires de la destrucció del patrimoni històric del municipi. El pont que s’havia construït en els anys 30’ no tenia l’ample suficient perquè passaren els cotxes i les persones i llavors es va decidir l’enderroc del mateix i la construcció d’un de nou. La veritat és que, malgrat que la necessitat d’un nou pont era patent, l’enderroc del pont antic no era necessària, ja que es podia haver fet una ampliació, un altre pont en un altre punt o una passarel·la per a vianants a la vora, més encara quan l’estil del pont no era gens corrent.

Però bé açò només va ser el primer pas, més o menys a la mateixa època es va fer la remodelació de les dues places del poble, una remodelació que va consistir en l’eliminació de tots els arbres, que cobrien d’ombra les places i el canvi de les fonts. Se’n van plantar de nous arbres, però en realitat, dels que es van plantar en els 80’ no en queda cap i les places han estat convertides en secarrals.

Seguint amb les fites del primer alcalde socialista està la construcció del nou ajuntament, a banda de ser un edifici lleig i desproporcionat per al lloc on està eixe no és el seu major defecte, allò pitjor és el lloc on es va situar. L’afany destructiu era tan gran que no es va trobar millor lloc que la Cisterna, que segons algunes fonts era d’orígen àrab.

L’etapa socialista va acabar i van entrar al govern municipal els ‘comunistes’, però, el canvi d’equip de govern no va suposar un augment de la conscienciació amb el patrimoni. En el període de govern ‘comunista’ es va trencar el Llavaner municipal (clar, s’havia de posar la font d’aigua clorada, i quin lloc millor?). Actualment hi ha una reconstrucció d’una part del llavaner però que no és fidel al seu estat original.

Un altre dels perjudicats d’aquesta etapa va ser l’altre llavaner, el ‘d’allà dalt’ que es troba als Quatre Cantons i es conegut com a l’Escandall (potser pel soroll de l’aigua al passar). Tot i que el fet de cobrir la séquia des del Pont de Mascarós fins a l’Escandall haja estat un encert, l’errada, al meu entendre, va estar en la conformació de la plaça que es va fer a la vora del llavaner. Es van fer unes escales per a pujar des de la séquia fins al carrer del Calvari, però com cada escaló té un ample i un alt és tan incòmoda que ningú la gasta i hom puja per la costera, a banda, la solució per a la plaça va ser fer dos grans bancals de ciment que encara es mantenen sense acabar del tot. Això ha provoca que el llavaner haja quedat en un clot i que s’haja perdut el seu entorn. Un poc més tard, i un poc més als afores, es van tapar dos dels tres braços d’eixida de la séquia que passa pel Molí, un edifici de gran valor etnogràfic que actualment es troba mig enderrocat.

La caiguda de les esquerres i l’ascens de la dreta al govern municipal va suposar una aturada del desenvolupant del poble i en conseqüència una aturada de la destrucció activa del patrimoni. El govern actual, també de dretes però d’un partit suposadament més de la terra, ha continuat amb la destrucció del patrimoni municipal. Encara que més per deixadesa que per voluntat. Les Escoles antigues, que es trobaven en el carrer Major, van arribar a tal punt de degradació que l’ajuntament va decidir enderrocar-les, malgrat que, d’allò més segur, es podien haver restaurat.

En aquesta segona legislatura dels nacionalistes -sic-, les idees destructives es mantenen i pretenen modificar l’entorn urbà de la Casa-Palau, un edifici medieval, el més important del poble. El projecte de l’ajuntament consisteix en enderrocar tots els edificis contigus a la Casa-Palau per deixar l’edifici exempt. La justificació que es dóna per fer aquesta salvatjada és que si l’edifici no està exempt, la conselleria de cultura no voldrà donar les ajudes a l’ajuntament per a l’adquisició de l’edifici, que actualment està en mans privades.

A banda de l’enderroc del Llavaner abans esmentat, de diverses plantes baixes i de l’antic Molí del Castell, es pretén fer davant de la Casa-Palau un edifici modern de formigó, (i pel que es veu als renders, no massa bonic) que albergarà la nova llar dels Jubilats.

Considerant la desfeta que s’ha anat fent, any rere any, del patrimoni cultural i històric del poble d’Albalat, i considerant també que l’excusa de la conselleria és molt fluixa m’agradaria demanar a l’ajuntament que aturara aquest projecte i a canvi propose l’execució d’un altre mes respectuós amb la història del nostre poble.

Jo propose una actuació integral de restauració que incloga la Casa-Palau, la Fàbrica de Pintes, el Molí i el Llavaner per a fer un conjunt integrat. Propose que es cree un pas des del carrer Major fins al jardí del riu entre la Casa-Palau i la Fàbrica de Pintes i que es condicionen l’edifici del Moli i els adjacents per a fer una vertadera Llar del Jubilat, que servira com a Centre de Dia per a tots aquells que ho necessiten.

Espere que l’ajuntament tinga en consideració aquesta proposta i que no continue amb més destrosses. De totes maneres, no tinc moltes esperances en que el poble recolze aquesta iniciativa, ja que ells són els qui voten a tota aquesta colla que ens governa.